El contracte

Hi ha contractes que no pots trencar ni quan ets mort... Un nou i addictiu cas de Joona Linna, el protagonista de L'hipnotitzador, enfrontat a un trencaclosques sense solució.

El cos de Carl Palmcrona, director general de l'ISP (Inspecció de Productes Estratègics), apareix penjat al seu luxós apartament del barri d'Östermalm, a Estocolm. A l'habitació no hi ha mobles: com ha pogut enfilar-se sense ajut? El mateix dia, en una embarcació a la deriva als afores de la ciutat, apareix el cadàver d'una dona. Té els pulmons plens d'aigua salabrosa, però no en té restes ni a la roba ni en cap altra part del cos. S'ha ofegat en una barca que encara sura? Només hi ha una persona capaç de resoldre el misteri: l'inspector Joona Linna.

El curiós incident del gos a mitjanit

Elogiada amb entusiasme per Oliver Sacks i lan McEwan, El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la que no s'assembla a cap altra. 

El narrador, Cristopher Boone, té quinze anys i pateix una forma lleu d'autisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat... Odia el groc, el marró o que el toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos d'una veïna, decideix iniciar una investigació. 

Lluny de fracassar, la recerca de Christopher, que emula el seu admirat Sherlock Holmes —el model de detectiu obsessionat amb el distanciament i l'anàlisi dels fets—, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l'envolten.

Maleït Karma

La presentadora de televisió Kim Lange està en el millor moment de la seva carrera quan pateix un accident i mor aixafada pel lavabo duna estació espacial russa. És aleshores que Kim sassabenta que ha acumulat mal karma al llarg de tota la seva existència: ha enganyat el marit, ha menystingut la filla i ha amargat la vida a tots els que lenvoltaven. 

Aviat descobrirà quin és el seu càstig: és en un forat a terra, té dues antenes i sis potes... és una formiga! Kim no té ganes danar arrossegant molles de pastís després dhaver eludit els hidrats de carboni durant tota la seva vida. A més a més, no pot permetre que el seu marit es consoli amb una altra. Només li queda una sortida: acumular bon karma per ascendir en lescala de la reencarnació i tornar a ser humana. Però el camí per deixar de ser un insecte i convertir-se en bíped és dur i ple dentrebancs

.Aplaudida arreu del món, Maleït karma és una història divertidíssima i hilarant, que ha col·locat David Safier en el punt de mira de lescena literària europea, una faula entranyable que, entre riallades, ens ajuda a reflexionar sobre les prioritats de la nostra vida.

De tot cor

Tiaguín Moltó havía estat el periodista més malvat de la prensa del cor. Ningú com ell aconseguia ridiculitzar les famoses i posar-los paranys a fi d'obtenir-ne un bon titular, ningú com ell olorava la roba interior bruta de les cantants i els calçotets del polítics, ningú creava situacions tan divertides davant de les pantalles de televisió. 

Fins i tot una vegada va ordir un reportatge que destapava els tripijocs econòmics d'una colla de pocavergonyes formada per gent del Govern, de l'oposició i de l'Església. Per aixó —gens estrany—, algú el va matar. Tots els que el coneixien van sospirar alleujats i molts van pensar que ja era hora... però només un n'era el culpable. 

Amb una sèrie de personatges desvergonyits trets de la petita pantalla i que el lector sabrà identificar, Andreu Martín ha trenat en aquesta novel·la, Premi Alfons el Magnànim, una història apassionant en què cada paraula, cada detall, és una peça imprescindible per a conduir-nos cap a un final vibrant i apoteòsic.

El redemptor

Som a Oslo en ple hivern. Fa fred i les lluminàries de Nadal encara fan més blanca la neu que cobreix la ciutat. En un concert benèfic organitzat per l’Exèrcit de Salvació, un assassí a sou dispara un tret al cap a un membre de l’organització. El detectiu Harry Hole arriba massa tard al lloc del crim, però té la sort que el temporal ha obligat a tancar l’aeroport d’Oslo: l’assassí no podrà fugir fàcilment del país ni tampoc cobrar pel seu crim, perquè no ha matat l’home que se li havia encomanat que liquidés. Harry Hole potser és un romàntic empedreït amb rampells de cinisme, però no se li escapa res, ni ha oblidat encara que fa dotze anys una adolescent va ser violada en un dels campaments d’estiu de l’Exèrcit de Salvació.

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Segons l'Allan tots els conflictes de la humanitat tenen el següent principi: «Ets un tonto. No, tu ets més tonto. No, tu ho ets més», però tot es pot arreglar amb una ampolla d'aiguardent i ganes de deixar-ho tot enrere i mirar el futur. L'Allan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig cap a l'estació. Puja al primer autobús i s'emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. Immediatament té al darrere els ma fiosos, la poli i els responsables de la residència, que han perdut L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. A partir d'aquí comença una rocambolesca persecució on l'Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i a l'ajuda del grup de pintorescos amics que anirà fent pel camí. Aquesta aventura esbojarrada s'alterna amb la història de la vida del murri Allan. Un home normal i corrent, especialista en explosius, apolític i inculte però que no s'ajup davant del poder. ¿Com pot ser que l'Allan sopi amb el futur president Truman? ¿I que conegui Churchill, Mao, Franco, De Gaulle o que, en un moment d'eufòria etílica, ajudi Stalin a fabricar la bomba atòmica?

Una tendra donzella

Katya Spivak, una jove de setze anys, fa de mainadera durant l’estiu al port de Bayhead, Nova Jersey. Marcus Kidder, amb vora setanta anys, és un artista de la localitat molt respectat, un home elegant i educat que amaga un propòsit fosc sota una aparença benintencionada. L’interès que té el senyor Kidder per ella afalaga Katya, qui, provinent d’una família des­estructurada, no s’havia sentit tan estimada mai. Els regals cars, els diners, la proposta de pintar-la, el descobriment d’uns llibres infantils preciosos dels quals és autor... tot plegat fa que Katya no puga evitar sentir-se atreta per ell. Però, d’una manera quasi imperceptible, la relació entre tots dos va canviant i res no serà tan innocent com semblava al començament. En aquesta novel·la inquietant, Oates barreja una tensió creixent amb la crítica subtil a la burgesia de la costa est americana, mentre la trama avança d’una manera inexorable cap a un final tan imprevisible com terroríficament poètic.

L'hivern del món

La fascinant història que va començar en La caiguda dels gegants continua en aquest volum, ara amb els fills de les famílies britànica, anglesa, alemanya, americana, gal·lesa i russa com a protagonistes. Narra les seves lluites personals, polítiques i militars durant l’època de Hitler, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i els anys de desenvolupament de la bomba atòmica.

L'hipnotitzador

Una trucada a mitjanit des d'un hospital d'Estocolm desperta inesperadament el psiquiatre Erik Maria Bark. L'inspector Joona Linna li vol demanar ajuda per tractar una criatura agonitzant: confia que l'Erik aconseguirà comunicar-se amb el nen per mitjà de la hipnosi i espera descobrir qui ha assassinat a ganivetades els pares del nen i la seva germana petita. Però ja fa anys des de l'últim cop que l'Erik va practicar la hipnosi i va decidir no fer-ho mai més. Quan es deixa persuadir, s'obren les comportes per a una sèrie incontenible d'esdeveniments que el colpegen amb tota la força del passat.

Laura a la ciutat dels sants

Miquel Llor (1894-1966) és un novel·lista de gran interès, que va iniciar la seva carrera literària en uns anys de gran importància per a la novel·la catalana, el gènere més negligit des de la Renaixença, i que llavors lluitava per assolir un nivell europeu. Llor fou un dels novel·listes més personals i profunds d’aquests anys i esmenta com a autors que el van influir Joyce, Proust, Give i Svevo, als quals caldria afegir els russos, principalment Dostoievski. I efectivament, amb ell i seguint els models europeus, la novel·la se centra en Barcelona i els seus homes, tema fins aleshores força oblidat. La seva novel·la 'Tàntal' (1928) produí un gran escàndol i fou titllada d’immoral pel seu freudisme, que va xocar amb el puritanisme dominant a la literatura catalana d’aquells anys. El llibre que presentem, 'Laura a la ciutat dels sants' (1931), és el més famós de l’autor i se n’han fet nombroses edicions. Fou també un llibre escandalós, car l’autor presenta, amagada amb un nom inventat, una ciutat prou coneguda, sota els seus caires més negatius. El tema de la ficció és una constant de tota la seva obra, la de l’inadaptat —home o dona— que no arriba a integrar-se dins la societat, tema de gran modernitat i que més tard ha estat profusament tractat.

Les filles del fred

Fjällbacka és un poblet de pescadors aparentment tranquil de la costa oest de Suècia. Tot sembla indicar que l'aparició d'una nena ofegada al mar és fruit d'un tràgic accident, però l'autopsia revela el contrari. Patrick Hedström i Erica Falck han d'afrontar una investigació tèrbola i complicada en un cas de conflictes entre veïns i cercles de pornografia infantil.

Les senyoretes de Lourdes

Les senyoretes de Lourdes és una novel·la sobre la vida de Bernadette Soubirous, la nena que el dijous de Carnestoltes de 1858 va assegurar que havia vist una senyoreta amb un vestit blanc en una cova propera al poble. 

De bon principi els veïns de Lourdes van interpretar l’aparició de manera diferent: que era una fada de les que habitaven la cova, o que es tractava de l’esperit d’una beata morta feia uns mesos, o que s’havien despertat els dimonis ancestrals de la muntanaya. Fins i tot s’ironitzava assegurant que el suposat fantasma era la dona del farmacèutic que s’havia citat amb el seu amant... 

Qui no teoritzava era l’única vident, una adolescent asmàtica, filla d’un moliner arruïnat, que es referia a l’aparició com a “Allò”. Fins a les últimes visions, quan els milers de pelegrins que acudien a la cova no tenien aturador, la nena no va acceptar, a suggeriment d’un sacerdot de Lourdes, que potser era la Mare de Déu. En realitat, aquella primavera, allò que van despertar les visions de Bernadette va ser les il·lusions i els desenganys, les enveges i els odis, l’ambició de diners i de poder.

Pep Coll reconstrueix els orígens del santuari més important del catolicisme. Retrata amb vigor cadascun dels personatges històrics implicats en les aparicions i ens acosta al drama terrible d’una nena malalta que es volia amagar de les multituds i que no se’n va sortir. Ni en vida, ni morta.

Les set aromes del mon

Un tal Fèlix Dufoy viatja a set racons del món, a la recerca del millor cafè. En realitat, el protagonista busca la seva pròpia identitat. Uns fets misteriosos han sacsejat la seva infantesa, i partir d'aleshores prova de reconciliar-se amb la seva personalitat. 

El viatge el porta al Londres purità, l'Istanbul dels harems, l'Aràbia feliç, l'Abissínia en convulsió, la Negreria profunda, el París de Voltaire i el Pernambuco colonial. Són set paisatges, però també set històries, set aromes literaris i set indrets llegendaris de la història del cafè. Tenim alhora un viatge iniciàtic, un culte temàtic i un passeig per les civilitzacions del món. L'obra no reivindica el mestissatge cultural, sinó tot el contrari: reclama la singularitat, les belleses estranyes que converteixen el món en un lloc plural i divers, o sigui ple d'aromes. 

Les set fragàncies principals serien les que, segons els autors d'època, es condensaven en el cafè, i que a Les set aromes del món són aprofitades per evocar cada un dels escenaris principals: el vinagre a Londres, la menta a Istanbul, la flor a Aràbia, el mesc a Abissínia, l'èter a Negreria, la fetor a París i la càmfora a Pernambuco. Al final, els set teatres de la novel·la porten a un desenllaç inesperat, que relliga l'acció i els set escenaris, tot resolent els misteris de Fèlix Dufoy.

Les veus del pamano

La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. 

El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d’aquest fet aparentment banal. Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir al Pirineus pallaresos d’ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la Història.

La filla del Ganges

L ’Asha Miró va arribar a Barcelona, procedent d ’un orfenat de l'India, quan tenia set anys. En aquesta ciutat l’esperaven uns pares disposats a donar-li tot el que se li pot donar a un filla més d ’una germana, nascuda, com ella, a l'India. 

Però ni tot l’afecte dels pares, ni el pas del temps podien esborrar moltes preguntes que l ’Asha es feia des de petita. I va voler tornar a la terra que la va veure néixer per conèixer-la amb ulls de persona adulta, per recórrer els rastres del seu passat i comprovar si els records que en conservava es corresponien amb la realitat i, sobretot, per saber qui eren els seus pares biològics i per què la van dur a un orfenat de ben petita. 

La filla del Ganges és el testimoni d ’una adopció i un emotiu relat sobre la recerca de les pròpies arrels.

Firmin

Nascut en una petita llibreria d’un decadent barri de Boston durant els anys seixanta, en Firmin aprèn a llegir devorant les pàgines dels llibres. 

Ràpidament comprèn, però, que una rata culta és una rata solitària i, marginat per la seva família, busca l’amistat del seu heroi, el llibreter, i d’un escriptor de ciència ficció fracassat. 

A mesura que en Firmin navega pels carrers tèrbols de la ciutat buscant amor i comprensió, la seva soledat i la seva por es tornen humanes i irremeiablement commovedores.

Els homes que no estimaven les dones

En Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium, és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d'Estocolm. 

El seu delicte ha estat fer públiques una sèrie de greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país. Abans d'entrar a la presó, però, rep una curiosa trucada: en Henrik Vanger, patriarca d'una altra de les sagues escandinaves més poderoses, li demana que investigui la desaparició quaranta anys enrere de la seva neboda Harriet. 

Amb l'inestimable ajut de Lisbeth Salander, una jove pertorbadora i socialment inadaptada, carregada de tatuatges i pírcings, i amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker insuperables, formarà un tàndem perfecte i junts es veuran arrossegats dins una espiral de secrets i mentides que no s'haurien imaginat mai. 

Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit... tots aquests són només alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el món com la novel·la negra de la dècada i que més de quatre milions de persones ja hagin devorat les seves pàgines.

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

La jove i extraordinària investigadora privada i hacker Lisabeth Salander es veu sotmesa de cop a una ferotge persecució amb la intenció d’eliminar-la. 

Mentre el brillant i controvertit periodista Mikael Blomkvist pensa en canvi que ella passa uns dies de vacances, ell és a punt de llançar un número especial de la revista Millennium dedicat a revelar una xarxa de tràfic de prostitutes provinents de països de l’Est d’Europa, en què hi ha implicades diverses persones rellevants de la societat sueca. 

Però aleshores el periodista que ho ha indagat per a Millennium i la seva dona, el Dag i la Mia, apareixen morts. I algú ha procurat que les sospites de la policia vagin dirigides a la Lisabeth. De seguida, el Mikael es posa a investigar pel seu compte, i descobreix una clara connexió entre el cas del tràfic de prostitutes i els dos assassinats...

La reina al palau dels corrents d'aire

Ens ho podíem esperar: la Lisbeth Salander no és morta, tot i que una bala al cervell fa que la seva vida pengi d'un fil.

Mentre es debat entre la vida i la mort, aïllada dins d'una habitació d'hospital sota vigilància policial perquè encara es mantenen els càrrecs contra ella, haurà de compartir passadís amb el pitjor dels seus enemics: l'Aleksandr Zalaixenko, en Zala.

En Mikael Blomkvist, per la seva banda, està a punt de publicar un altre dels seus temibles articles periodístics que sacsejarà la societat civil sueca, de manera que posarà en dubte la credibilitat del sistema de seguretat i justícia de tot el país.

I serà en Mikael qui desvelarà la perversa connexió que guarden tots aquests estaments amb la nostra apassionant heroïna que, tot i les ferides, aconsegueix fer ús dels seus increïbles dots de hacker per sortir d'una trampa de dimensions inimaginables. Stieg Larsson signa l'apassionant tercer i últim volum de la trilogia que ha seduït tot el món i que s'ha convertit en un fenomen de culte arreu. No esperis més per saber-ne el desenllaç!

L'església del mar

Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l’humil barri dels pescadors, on els seus habitants decideixen construir, amb els diners d’uns i l’esforç d’uns altres, el temple marià més gran que hom ha conegut: Santa Maria de la Mar. Una construcció que és paral·lela a l’atzarosa història d’Arnau, fill d’un serf de la terra que fuig dels abusos d’un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure.

Indigneu-vos !!!

Quan algú com Stéphane Hessel fa una crida a la «insurrecció pacífica», a rebel·lar-se, se l'ha d'escoltar. Perquè Hessel, als seus noranta-tres anys, sap de què parla: membre de la Resistència francesa, supervivent de Buchenwald, militant a favor de la independència algeriana i defensor de la causa palestina, aquest lluitador etern és, a més, l'únic redactor encara viu de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Per això, quan reclama «un motiu d'indignació» per a tots, se li ha de fer cas. Perquè «les raons per indignar-se poden semblar avui dia menys nítides, o el món, massa complex», però segueixen presents sigui en la dictadura dels mercats, en el tracte que es dóna als immigrants o a les minories ètniques. «Busqueu i trobareu», ens diu, «preneu el relleu, indigneu-vos!», perquè «la pitjor actitud és la indiferència. 

Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen l'home: la facultat d'indignació i el compromís que la segueix». Un missatge que ja ha contagiat més d'un milió i mig de lectors a França. INDIGNEU-VOS! Avui es tracta de no sucumbir sota l'huracà destructor del «sempre més», del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre ens apliquen les retallades. INDIGNEU-VOS!, sense violència.

Tal com va cantar Raimon contra la dictadura: Diguem NO. Negueu-vos. Actueu. 

Per començar, INDIGNEU-VOS!

Jo confesso

Havia de ser un violinista de primera fila per desig de la seva mare i un eminent lingüista coneixedor de més de deu llengües per exigència del seu pare. El cert és que era un nen prodigi que va créixer envoltat de manuscrits valuosíssims i peces d'antiquari, però que no tenia ningú amb qui jugar. 

En la seva vellesa, un Adrià savi i despistat escriu una carta a la Sara, l'amor de la seva vida, explicant-li-ho tot abans que la memòria l'abandoni. El motor de la història i responsable en gran part del què s’hi esdevé és un violí del segle XVIII amb nom propi, el Vial. Saltant del present al passat, de la Inquisició a l'Alemanya Nazi sense gairebé ni respirar, aquesta novel·la trenada amb petites històries tracta de l'amor, de la fe i del mal que recorre Occident des de sempre.

El temor d'un home savi

Trenc d’alba a la fonda Pedra Fita. És el segon dia i un home es disposa a continuar el relat de la seva vida. La veritable història, la que només ell coneix, força allunyada de la llegenda que li han forjat amb rumors, conjectures i contes de taverna, convertint-lo en un personatge mític: en Kvothe... músic, captaire, lladre, estudiant, mag, heroi i assassí. El nom del vent, el primer dia de la història d’en Kvothe, ha esdevingut un fenomen impulsat pels lectors, els llibreters i la crítica, que recomanen vivament aquesta novel·la excepcional. Ara el relat prossegueix a El temor d’un home savi, i podem dir a tots aquells que desitjaven llegir la continuació d’El nom del vent que l’espera ha valgut la pena.

Sunset Park

Miles Heller, un jove enigmàtic de vint-i-pocs anys, s’ha enamorat d’una jove cubana menor d’edat. Enfonsat pel sentiment de culpa a causa de la mort del seu germanastre, fa set anys que en Miles viu com un fugitiu a Florida i no es comunica ni amb el seu pare —un editor independent que tracta desesperadament de salvar el seu negoci i el seu matrimoni i recuperar el seu fill—, ni amb la seva mare, una reconeguda actriu. Després d’haver viscut sol durant anys a Florida, ara torna a Nova York. Mentre espera que la seva estimada sigui major d’edat, conviu amb un grup de joves en una casa abandonada de Sunset Park, al barri de Brooklyn: en Bing toca el tambor i treballa a l’hospital de les Coses Trencades, on repara objectes del passat; l’Ellen és una artista que viu obsedida per visions eròtiques, i l’Alice, una estudiant que fa una recerca universitària. Aquests són alguns dels personatges que Paul Auster entrellaça màgicament en aquesta emotiva novel·la en què cada element està saturat de significacions sobre les marques de la vida. En un temps de crisi i canvis, Auster ens recorda les coses que realment són essencials i l’estranyesa i la plenitud d’aquest miracle que suposa el fet d’estar, i sentir-se, vius.

Història de Catalunya (modèstia a part)

La nostra història, diguem-ho sense embuts, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per la Mediterrània. Però tant és; és la nostra història, i la van protagonitzar catalans i catalanes com nosaltres, que tenien virtuts i defectes, mala llet i, en alguns casos, molta vis còmica (modèstia a part).

El Petit Príncep

El Petit Príncep és, sens dubte, una faula sobre la recerca permanent de l’home, posant de manifest alguns dels trets que ens fan humans com l’amistat, la bondat, la imaginació, l’entusiasme pel coneixement... Vet aquí uns aviadors que l'any 1935 feien un vol que havia de batre tots els rècords de velocitat entre París i Saigon. Però l'avió en què viatjaven va tenir una avaria i just quan sobrevolava el Sàhara van caure enmig del desert. Van intentar arreglar l'aparell sense èxit. Després de quatre dies, gairebé a punt de morir, un beduí que passava per allà els va recollir i els va salvar la vida. Un dels aviadors era Antoine de Saint-Exupéry i al cap d'un temps va escriure un conte meravellós inspirat en aquell dia: El Petit Príncep, on explica la història d'un jovenet que viu a l'asteroide B612 tot sol, cuida tres volcans i una rosa. Però el nostre personatge es disposa a conèixer altres planetes i asteroides. Entre els descobriments que fa el petit príncep sobre el món dels homes adults hi ha un geògraf que no surt mai del seu planeta, un divertit rei que mana despòticament sobre un asteroide encara més minúscul on amb prou feines cap a la seva capa. També coneixerà un vanitós, un avorrit que només sent les lloances i un bevedor que beu per oblidar que beu, o un home de negocis que compta estels i un fanaler que ha entrat en un curiós i absurd cercle.

El codi Da Vinci

Robert Langdon, un professor de semiòtica de la universitat de Harvard, és de visita a París quan el desperta una trucada a mitja nit a l’hotel. Algú li comunica que un vell curador del Louvre ha estat assassinat dins el museu i s’ha trobat una xifra misteriosa al costat del cadàver. Quan el professor Langdon, assistint per una brillant criptologista francesa, Sophie Neveu, comencen a treure l’entrellat de tot aquest misteri, descobreixen amb estupor tota una sèrie de pistes amagades en les obres de Da Vinci –unes pistes ben visibles per tothom però enginyosament amagades pel pintor.

Contra el vent del nord

L’Emmi Rothner vol donar de baixa una subscripció però s’equivoca d’adreça i envia un e-mail a un desconegut, un tal Leo Leike. El receptor li fa veure, educadament, el seu error. L’Emmi s’excusa i, a poc a poc, creix un diàleg només per e-mail entre tots dos. Amb el pas del temps es va teixint una relació cada vegada més intensa, fins al punt que comencen a sentir fascinació l’un per l’altre. Tot i que han decidit no revelar res de la seva vida privada, cada u intenta descobrir entre línies els secrets de l’altre... L’Emmi és casada i el Leo es recupera amb esforç d’un amor fracassat. Encara que l’atracció és cada cop més forta, ajornen el moment fatídic de la cita. Després de tot, ¿els sentiments amorosos enviats, rebuts i guardats resistirien una trobada?

Viatge d'hivern

Viatge d´hivern és un homenatge literari a Schubert, a Bach i a la música, que honora al mateix temps la pintura, simbolitzada per Rembrandt. Els contes que formen aquest volum són un repertori de passions humanes, un repàs a la història interior d´Europa i un recorregut geogràfic de Viena a Treblinka i d´Oslo a Bòsnia, passant pel Vaticà. Els relats que el conformen, situats en èpoques i llocs diferents, saben mantenir tanmateix, una misteriosa unitat que el lector copsarà a mesura que els transiti: a poc a poc, els contes se li aniran convertint en un ordit narratiu d´exquisida subtilesa, com qui va teixint, a partir d´històries diverses, el canemàs d´una novel.la singular.

Llegat

No fa gaire temps Eragon ?Botxí de lOmbra, Genet de Drac? no era més que un pobre noi pagès, i el seu drac, Saphira, només una pedra blava al bosc. Ara el destí de tota una civilització depèn dells.Llargs mesos dentrenament i combat han propiciat victòries i esperança, però també han ocasionat pèrdues irreparables. I encara tenen al davant la veritable batalla: shan denfrontar amb Galbatorix. Quan ho facin, hauran de ser prou forts per derrotar-lo. I si ells no poden, no ho podrà fer ningú. No hi haurà una segona oportunitat. El genet i el seu drac han arribat més lluny del que ningú hauria pogut somiar. Però podran enderrocar el malvat rei i restablir la justícia a Alagaësia? I si ho aconsegueixen, a quin preu?

La mà de Fàtima

S-XVI. Hernando, un jove morisc atrapat entre dues cultures irreconciliables, sobreviurà a la guerra, a la opressió cristiana i a una apasionada història d'amor en el marc de la majestuosa ciutat de Córdova. El 1568, a les valls i les muntanyes de Las Alpujarras, esclata el crit de la revolta: tips d’injustícies, espolis i humiliacions, els moriscos s’enfronten als cristians i inicien un combat desigual que només podia acabar amb la derrota i la dispersió dels primers per tot el regne de Castella. Entre els rebels hi ha el jove Hernando. Fill d’una morisca i d’un capellà que la va violar, és rebutjat pels seus a causa del seu origen, i pels cristians a causa de la cultura i els costums de la seva família. Durant la insurrecció coneix la brutalitat i la crueltat dels uns i els altres, però també troba l’amor en la figura de la valerosa Fàtima, de grans ulls negres. Després de la derrota, forçat a viure a Còrdova i enmig de les dificultats de la vida quotidiana, dedicarà totes les forces a fer que la seva cultura i la seva religió, la dels vençuts, recuperin la dignitat i el paper que els correspon. Per això haurà de córrer riscos i atrevir-se a dur a terme iniciatives audaces i molt perilloses...

Mar de Foc

Segle XI. A la Barcelona del segle XI, el destí de nobles i plebeus conflueix en una apassionant història d'amor, ambició i venjança. Mar de foc recrea una època tèrbola de la Barcelona medieval, sotmesa a les tensions de la cort, on es forja la sagnant successió del comte Ramon Berenguer I. Mentrestant, Martí Barbany, l'insigne navilier i posseïdor d'una de les fortunes més grans del comtat, s'enfronta als amors de les seva jove filla, fatalment marcats per la diferència de classes, i a una venjança ordida en el submón de la ciutat medieval i que amenaça la seva vida. Chufo Lloréns torna a seduir el lector, com ja va fer a Et donaré la terra, la seva exitosa novel·la anterior, amb la recreació d'una ciutat on conviuen tractants d'esclaus, prostitutes, cortesanes, servents, musulmans, cristians, nobles i plebeus; i, de nou, aconsegueix plasmar magistralment l'apassionant retrat d'uns anys foscos que van marcar el destí d'una ciutat.

La meitat de l'ànima

Com reaccionaria vostè si de sobte un desconegut li fes arribar uns papers que qüestionen els seus orígens, que proven que la seva identitat és falsa? Això és el que explora La meitat de l'ànima, que s'obre amb la recerca dels antecedents familiars de la narradora, una recerca que sobrepassa les planes de la novel·la i de la ficció i portarà l'escriptora a demanar l'ajut dels lectors per si algú pot aportar dades sobre el cas de Cecília Balaguer, desapareguda el gener de 1960, a la població fronterera de Portbou.

Què hi feia, a Portbou, la Cecília Balaguer? Qui esperava? Amb qui havia d'entrevistar-se i per què? En acabar de llegir aquest llibre, potser vostè podrà oferir una versió diferent de la que la narradora ens proposa i contribuirà a l'aclariment definitiu de l'enigma que és el tema central de La meitat de l'ànima.

Memòria d'uns ulls pintats

Quatre amics, dos nois i dues noies nascuts el 1920, creixen junts al barri obrer de la Barceloneta. Comencen a descobrir el món en un ambient humil i llibertari, i la proclamació de la República els obre un amplíssim horitzó de possibilitats, il·lusions i esperances. Però la Guerra Civil i la posterior repressió franquista ho estronquen tot. La vida de tots quatre i de les seves famílies queda marcada per l'impacte d'uns fets històrics que influeixen d'una manera especialment tràgica en la relació d'amor i d'amistat entre els dos nois, Germinal i David. El mateix Germinal, ja vell, narra la seva experiència escruixidora a un jove director de cinema que busca argument per fer una pel·lícula històrica. Reconstrucció vivíssima d'un període sovint mal explicat, Memòria d'uns ulls pintats és, per damunt de tot, una extraordinària història d'amor.

El meu amor Sputnik

Sumire és una noia impulsiva i desordenada, una admiradora de Kerouac amb aspiracions literàries, i Miu és una dona de negocis, bastant més gran, casada, molt rica i molt bonica. Sumire estima Miu com mai ha estimat cap noi mai. I Miu li podria correspondre però un obstacle invisible, un secret esgarrifós, fa que s'allunyi del sexe i potser del món.

El meu germà Pol

«Pol té vint-i-nou anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita però amb un cossot enorme. La mama se’n queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Down, però que a ella li ha tocat l'excepció, i aleshores sospira. I no és que no sigui dolç, però també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tingui la intel·ligència que tingui, té virtuts i defectes.» El meu germà Pol, XIX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, ens transporta a un món de sensacions contradictòries on es barregen amb força l’amor, el desamor, l’amistat, la confiança, la traïció, la por, l’autoestima i les ganes de viure en llibertat per damunt de les convencions socials. Qui sap si el nostre protagonista, en Pol, fill d’un militar i amb una germana adolescent que li fa de mare tot i tenir la mare a casa, se’n sortirà amb èxit.

El món groc

El món groc és un món fantàstic que vull compartir amb tu, és el món dels descobriments que vaig fer durant els deu anys que vaig estar malalt de càncer. És curiós, però la força, la vitalitat i les troballes que fas quan estàs malalt serveixen també per quan estàs bo, en el dia a dia. Aquest llibre et farà conèixer i entrar en aquest món especial i diferent, però sobretot et farà descobrir els «grocs»: el nou esglaó de l'amistat, les persones que no són ni els amants ni els amics, aquella gent que s'encreua a la teva vida i que amb una sola conversa pot arribar a fer-la canviar. No t'avanço res més, hauràs de llegir el llibre per poder començar a trobar els teus «grocs». Potser un d'ells sigui jo... El món groc parla de com és de senzill creure en els somnis perquè es facin realitat. I és que creure i crear només són a molt poques lletres de distància. 

A què esperes per saber qui són els teus «grocs», la nova manera de veure l'amistat! Albert Espinosa

Opinions d'un pallasso

En aquesta conversa, Tortell Poltrona desvetlla la seva visió del món: ferma, clara i compromesa, amb un punt d’escepticisme però amb la convicció rotunda que un altre món és no només possible sinó també totalment necessari. Reviu els inicis de la seva trajectòria, les seves motivacions i algunes de les fites aconseguides fins ara. El seu recorregut i la seva activitat han esdevingut un referent no només pels artistes que volen combinar creació i solidaritat, sinó també per a tothom que vol apropar-se a les realitats més dures del món. Sempre amb un somriure i provocant una rialla.

Pandora al Congo

Aquesta història va començar amb tres enterraments i va acabar amb un cor trencat: el meu. L'estiu de 1914 jo tenia 19 anys... Marcus Garvey, empresonat a Londres, pot ser condemnat a mort. L'acusen d'haver assassinat dos germans, William i Richard, aristòcrates anglesos, en una expedició per trobar diamants a la selva del Congo. Per salvar Garvey, el seu advocat encarrega a un escriptor anònim que l'entrevisti a la presó i escrigui el relat del que va passar de debò a l'Àfrica, amb l'esperança que el llibre pugui ser útil per la seva defensa.

Pell d'armadillo

Quan els missioners van descriure per primera vegada un armadillo, semblava que parlessin d’una bèstia impossible. La inharmonia dels seus membres i la raresa del seu aspecte, una cuirassa agressiva per a un ésser inofensiu, insinuaven una burla de la naturalesa. 

Sota aquesta Pell d’armadillo, Jordi Puntí presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la família que fa cua a l’autopista o el nen en un concurs per a superdotats. Deu contes sorprenents que posen, sense estridències, la fel a tocar del somriure.

La pell freda

El protagonista és desembarcat en una illa de quatre pams que no surt en cap mapa per fer d'oficial atmosfèric. Els motius que l'han portat a triar aquella solitud són polítics, o més aviat fugir de la política. Des del primer moment s'endevina que les coses no estan com haurien d'estar, l'antic oficial, a qui ell ve a rellevar, no apareix per enlloc. Troben un home al far que sembla boig i que no és capaç d'explicar-los res. Així i tot ell decideix quedar-se a l'illa i passar-hi l'any que hi te contractat. La primera nit és atacat per uns éssers sortits del mar, sobreviu com pot durant uns dies, sense dormir i ideant estratègies per defensar-se, però la realitat és que ningú pot resistir gaire temps en aquestes condicions. Després de llimar diferències -que no són poques- amb l'habitant del far, uneixen forces per poder-se protegir millor. Al mateix temps coneixerà un nou personatge, una femella pertanyent als estranys habitants d'aquell mar, que viu al far quasi com si fos un gos domesticat. Dona-peix d'una bellesa i una fredor impressionant que provoca sentiments contradictoris en el protagonista. Aquesta tensió des del primer moment, amb estones de pànic, fa que el lector s'agafi fort al llibre.

El perfum

Aquesta és la història d'un dels homes més genials i abominables del segle XVIII, Jean-Baptiste Grenouille, perfumista i assassí de noies. Des del convent que l'acull lactant fins al cementiri on coneix la seva funesta apoteosi final, la vida de Grenouille està marcada per la seva innata capacitat de captar totes les olors imaginables, i per la seva obsessió de posseir l'essència de les olors més exquisides.

El perquè de tot plegat

Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. 

En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, son una exhibició enèrgica de mestria. Llibre rere llibre, Quim Monzó ha anat bastint una de les trajectòries més sòlides i ambicioses de la narrativa catalana actual, fins a convertir-s’hi en un punt de referència ineludible. 

Quim Monzó ha guanyat el Premi de narrativa Ciutat de Barcelona, el Premi de novel·la Prudenci Bertrana, el Premi de novel·la dels Lectors d’El Temps i, tres vegades, el Premi de la Crítica, que atorga Serra d’Or.

La plaça del Diamant

Una menestraleta de Gràcia ens explica la seva vida com si no se n'adonés; el pes de la guerra s'hi fa més angoixós com més ingènuament se'ns revela, i la figura de la Colometa va prenent un valor d'encarnació de tota la humanitat anònim, feble i martiritzada. Més de trenta edicions catalanes i vint-i-set traduccions a altres llengües revelen l'acolliment de La plaça del Diamant arreu del món. «És la millor novel·la apareguda a Europa de molts anys ençà», va escriure Diana Athill amb motiu de l'edició anglesa.

Quan érem feliços

Basada en les peripècies d’una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d’emocions, d’humor i de tensions en la qual l’autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d’imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l’estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d’Aiguaviva i els anys d’internat al Collell.

Qüestió d'amor propi

Àngela, una dona a punt de passar la frontera dels cinquanta, es confessa culpable d'haver caigut en el parany teixit per la seva pròpia fragilitat. 

Al regust amarg, barreja de sentiment de ridícul i de desencís, marca la pauta d'una reflexió lúcida sobre un episodi amorós viscut amb precipitació apassionada, alimentada, únicament, per paraules tendres i afalacs embolicats en paper de cel·lofana. 

Ara, ferits tant ella com l'amant per allò que consideren una "qüestió d'amor propi", es veuen abocats a un joc agre, amb intercanvi de cops baixos, en què la personalitat de tots dos es posa en evidència.

El secret del brigadista

El 1938, un brigadista nord-americà desapareix durant la batalla de l’Ebre, prop de la Fatarella. 

Setanta anys després, la Barbara Stein, la seva néta, hi viatja per descobrir les circumstàncies de la seva mort. El seu propòsit s’estronca a causa d’un misteriós assassinat en què es veu involucrada, i que activa records traumàtics de la República -com la mort de 34 camperols per milícies anarquistes-, la guerra civil i la repressió franquista. 

En enfrontar-se a aquesta situació, la Barbara descobrirà la fascinadora història d’amistat, intriga i traïció que va viure el seu avi en companyia d’un nen de la Fatarella.

Si menges una llimona sense fer ganyotes

Als vint contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i continguda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants.

Si tu em dius vine ho deixo tot... peò digue'm vine

Un home abandonat per la seva parella reviu la seva infància per tal de trobar-se mentre busca un nen que ha desaparescut. En Dani es dedica a buscar nens desapareguts. Al mateix instant que la seva parella fa les maletes per abandonar-lo, rep una trucada de telèfon d'un pare que, desesperat, li demana ajuda. El cas el conduirà a Capri, illa on afloren records de la seva infantesa i de dos personatges que el van marcar per sempre: el Sr. Martín i en George. Retrobar-se amb el passat portarà en Dani a reflexionar sobre la seva vida, sobre la història d'amor amb la seva parella i sobre les coses que són de veritat importants.

Societat Limitada

Societat limitada és la dissecció d’una ciutat on les aliances i les traïcions no deixen de ser una estricta rutina. I si no, que l’hi diguin a Francesc Petit, secretari general d’un partit polític que sembla a punt d’aconseguir representació parlamentària després d’anys d’ostracisme, o a Juan Lloris, un destacat constructor que manté l’esperança d’aconseguir un lloc de prestigi tipus la presidència de la Cambra de Comerç, o a Júlia Aleixandre, subsecretària de presidència de la Generalitat i experta manipuladora de titelles humans, que influirà en l’estratègia d’escalada social que el seu antic company d’estudis ha dissenyat per al seu enemic més acèrrim. 

Tots els jocs d’aquests jugadors, entre molts altres, acaben conformant un retrat de la societat valenciana que ens descobreix un món sense escrúpols que engoleix sense pietat tots aquells que encara en tenen.